TRIATLÓ DE BANYOLES

Tritaló de Banyoles

Gairebé un any i mig després de començar a córrer assíduament i participar en diferents carreres populars de 10 i 21 km (inicialment només per mantenir-me en forma), i empès per la curiositat de noves modalitats em vaig decidir a entrenar i participar en un TRIATLÓ (ara ja es tracta d'anar superant reptes).

Vull dir, abans de res, que aquesta empenta l'he donat en gran part gràcies als amics de TRIATLÓ EN FAMÍLIA http://www.triatlonenfamilia.blogspot.com/,  ja que el seu companyerisme, la seva manera d'afrontar els reptes i de compartir-los, fent-nos partícips a tots, m'han fet voler seguir els seus passos o almenys intentar-ho.

La setmana havia estat una mica estressant perquè no tenia el material a punt (vaig haver de portar la bici, que me la deixaven, a fer una posada a punt) i la previsió del temps indicava pluja per la tarda de la prova, però dissabte despertar tranquil i amb el cotxe carregat, Martina, Mauro, Raquel i jo (tota la família donant suport al papi) ens encaminem cap a Banyoles.

Ambientàs en arribar i durant tot el dia. Molta gent fent esport al passeig que envolta el llac i molts dels participants en les diferents distàncies escalfant i entrenant. Jo, que no volia començar a posar-me nerviós, vaig localitzar un parc perquè els meus nens juguessin una estona, que tampoc era pla que els meus fills haguessin d'estar tot el dia pendents de mi...

La sortida era a les 15h, així que les 13h em vaig començar a canviar (ja havia arribat el Samu, un amic que es reenganxa als triatlons i que m'anava a acompanyar en la meva primera vegada) i quan ja estàvem llestos per començar a rodar una mica amb la bici per escalfar, va aparèixer la temuda tempesta que estava prevista per la tarda. Per sort, només va durar 25 minuts, així que l'escalfament en bicicleta va ser curtet, i ens vam dirigir cap a la zona de boxes per deixar preparat el material i visualitzar l'entrada i la sortida de les transicions. Un cop aclarits els dubtes, sortim escalfant a la recerca de les famílies per orientar-les en on col·locar-me per als pertinents ànims i fotografies que immortalitzi tal gesta.

  

I arribat el moment de la sortida, apareixen els nervis, molta gent preparada i tots dins el llac. Sona el senyal de sortida i començo a donar braçades i encara que m’havien avisat del caos en què es converteixen els primers metres, fins que no ho comproves tu mateix no t'adones que és pitjor de com t'ho havien explicat. He de dir que és el pitjor de tota la prova, el més dur. Cops, passar a gent per sobre (fan el mateix amb tu), apartar a altres amb els braços, patejar literalment a algú perquè notes que et va tocant els peus (sense voler, m'imagino), desorientació buscant la boia... En fi, 2 - 3 minuts d'angoixa fins que et fas un lloc i comences a nedar amb certa tranquil·litat.

Havia preparat mentalment les transicions, però no sabia si al sortir de l'aigua estaria en disposició de fer-la tal com l'havia imaginat. I si, tot perfecte. Bambes, casc, bici a terra ... i a rodar! La bici era el que menys havia entrenat (per no disposar del material), però he de dir que les sensacions van ser molt bones, gaudint d'una baixada en la qual em vaig tirar a tota velocitat intentant guanyar temps i en la qual no vaig fer més que avançar a gent. Quina passada!

Crònica extensa, per ser la primera i no voler deixar-me res. Espero que a aquesta li segueixin moltes més i les pugui seguir compartint amb vosaltres, els que em vulgueu seguir llegint!

+ Reptes + Km ...