GARMIN BARCELONA TRIATHLON 2012

“Segona Garmin Barcelona Olímpica, i molt satisfet del resultat final, no tant per les marques i sí per les sensacions. Us diré que avui m’aixeca’t amb cero dolors, cero mal de cames, cero agulletes,… i això ve pel fet que aquest cop sí crec que portava la triatló ben preparada. Dubtes vaig tenir els darrers dies perqué haver fet una duatló “olímpica” a Gavà el Diumenge anterior, amb un refreda’t que em va deixar KO enmig de la setmana, em va fer, fins i tot, dubtar de la meva participació ahir. Però quan un està mentalment fort, difícilment es fa enrera dels reptes ...

 

Sortida a la “Ola 5” 9h40’, els dels lents vaja! I molt tranquil a la línea de sortida per afrontar el que sería la pitjor part a nivell personal. Objectiu: sortir sencer de l’aigua. I dit i fet, vaig nedar marcant petits objectius; primera “bolla”, segona “bolla” i així fins a 4, per encarar els últims 350 m cap a la platja; en aquest punt ens varem trobar amb la petita sorpresa de una mica de mar de fons que ens allunyava de la sorra però res insalvable. Transició sense sorpreses (jo no hem maquillo com d’altres) i a encarar la bici. 4 voltes de 10 qm’s on les 3 primeres vaig poder anar enganxant-me a petits grups que es formaven i anar a ritmes força sostinguts i millors que en els 40 qm’s de Gavà, sent que aquí hi havien molts canvis de ritmes per curves tancades de 180º. Un cop passat els 40 qm’s, tocava la part més forta. Però, un petit error infantil hem va tirar una mica pel terra la carrera. Us explico: en la primera transició d’aigua a bici, tenia preparat, a més de dos gels una barra energética per als últims 10 qm’s de bici, però el voler anar ràpid, la barra es va quedar en el box i només vaig sortir amb dos gels; quan vaig arribar a la transició de bici a correr, un cop ficades les bambes, vaig agafar la barra i corrents vaig començar a menjar-me la meitat de la barra. Que em va provocar això? Doncs tot just en el qm 1 em va venir un flato de cavall, vaig tenir nauseas i fins i tot vaig dubtar de si podría acabar amb aquelles sensacions, el ritme va caure en pica’t a ritmes de 5’ i 5’15”!!! De cames notava que anava bé però el flato no hem deixava apretar. Però cap al 6-6’5 i després de veure aigua, el flato hem va desaparéixer i de cop i volta vaig notar que tornava a rodar més ràpid. Total, últims 3 qm’s al voltant 4’15”, amb un últim qm al voltant de 4’. Va ser un canvi de ritme radical un cop passats els dolors, vaig arribar sprintant i passant a molts corredors.

 

Les sensacions han estat molt bones, hagués dessitjat que la cursa no acabés en els 10 qm’s, tenia forces per anar a aquell ritme força més estona; és això el que hem va alegrar més a part de dir que torno a ser FINISHER. Les triatlons, són brutals, l’ambient, els corredors, tot és una experiencia que et demana tornar a repetir.

Ara toca fer un canvi de xip radical ja que en menys de 4 setmanes, estaré a la sortida de la marató de NY! Una de les altres experiències que amb paraules será difícil d’explicar. Al recuperar-me tant ràpid, demà podré començar a donar canya al body. Serà una setmana mig de recuperació, per començar a allargar distàncies a partir del cap de setmana. Espero que els entrenos que he fet per a les triatlons  em serveixin de base per encarar les 26.5 milles  amb certa comoditat…”

Marc