Corredors ETP Clot: MITJA MARATÓ DE BENICÀSSIM

Hola estimats companys i companyes,

El passat Diumenge 17 de Febrer, mentres molts de vosaltres vàreu córrer amb èxit la Mitja Marató de la nostra ciutat, jo vaig marxar a Benicàssim a córrer per primera vegada la Mitja Marató d'aquesta genial vila del Mediterrani. Feia temps que tenia aquesta data marcada al calendari, ja que juntament amb la pròxima Marató de Barcelona, és era la cursa més especial i important per a mi d'enguany, ja que a Benicàssim hi viu la meva família, i jo he passat tots els estius de la meva vida allà. També era molt especial per mi córrer aquesta cursa, perquè aquí és on vivia el meu cosí, el que m'acompanya i córrer amb mi a totes les curses; i aquest cop tocava córrer a casa seva.

I per sort, no vaig anar a córrer la cursa sol, em va acompanyar tota la meva família, així que va ser un cap de setmana genial!!

Però centrem-nos en la cursa.

L'inici de la cursa era a les 10h del matí, així que capo a les 8h ja ens vam posar enpeus. Vaig fer un bon esmorzar a casa de la meva tia (no sabeu com es menga de bé!!!!!), res especial, un suc de taronja amb sucre i un donnuts, sé que potser no és l'esmorzar ideal però a mi és el que em venia de gust, així que vaig fer-li cas al meu cos.

A l'acabar d'esmorzar vam preparar-ho tot i cap a les 9 vam sortir xino-xano, cap a la sortida de la cursa. Vam arribar a les 9:15 allà, on ens esperàvem els meus pares i els meus sogres i vaig fer un bon escalfament convençut que era un bon dia per fer una bona marca, ja que la temperatura era ideal i les sensacions eren molts bones. En l'escalfament em vaig creuar una parell de vegades amb el Nacho Cáceres, ollímpic a Londres i màxim favorit per guanyar la cursa.

I a les 10h, una sortida molt espectacular, amb traca, confeti i petardos (per recordar que estàvem a la Comunitat Valenciana). VAig decidir sortir a un bon ritme i els tres primers quilòmetres vaig anara al costat de la llebre d'1h24', és a dir que anava a 4' el quilòmetre; la veritat és que em trobava molt bé, però vaiog decidir que si segui així al final pagaria aquest ritme, així que vaig afluixar i vaig marcar-me el ritme de 4'10".

Va arribar el quilòmetre 5 i les ensacions encara eren molt bones, deixàvem les villes i els apartaments i entràvem al poble de Benicàssim, allà una altra gran alegria, veure a ma germana, la meva cosina i el meu cunyat (amb la seva inseparable càmara de fotografies) i els meus nebots, la Maria, l'Alejandra i el Francesc. Quina energia que em van donar!!!!

I al cap de 400m un altre xut d'energia, la meva dona els meus pares, els meus sogres i els meus tiets animant-me amb una força! VA ser realment espectacular. Per sort, al poble teniem camí d'anad i tornada, així que vaig poder tornar a gaudir dels seus ànims!

Al quilòmetre 8 ja em vaig despedir d'ells fins l'arribada, ja que la cursa abandonava el poble i el recorregut seguia per l'altre part de les viles. El ritme segui sent bó, a 4'08" fins al quilòmetre 16. EStava molt satisfet, però la fatiga començava ja a fer-se notar.

Però el recorregut tenia un final espectacular, ja que els 4 últims quilòmetres eren seguint la costa i la paltja, i és aquí on vaig notar l'energia i la força del meu cosí per arribar ala meta. No ho puc descriure en paraules, però us puc assegurar que van ser els millors 4 quilòmetres de la meva vida (tot i que estava realment cansat). Allà estàvem, ell i jo corrent per els carrers que tantes i tantes vegades vàrem caminar junts.

I per fi arriba aquell moment tan satisfactori per tots nosaltres, l'arribada! Una arribada genial, en un passeig fantàstic i amb tota la meva família animant-me i aplaudint-me. Vaig apretar perquè em veia amb possibilitats de baixar de 1h27' i al final vaig aconseguir 1h26'58", la meva millora marca personal, en la cursa més especial.

En definitiva, va ser un cap de setmana rodó, i recomeno molt aquesta cursa, ja que el recorregut és molt pla, l'habituallament espectacular, cada tres quilòmetres hi havia voluntaris amb patins i reflex per si algú ho necessitava, hi havia aigua cada cinc quilòmetres i fruita i beguda isotònica als 10km; l'organització molt bona i l'ambient pels carrers molt bó.

I per últim permeteu-me que profiti aquest blog per donar les gràcies a tota la meva familia. Papa, mama, Carmen, Jose, Tia Pepa, Tio Perdi, Ester, Pepe, Blanca, Natàlia, Paco, Maria, Francesc, Alejandra i la meva gran dona Bea i la lentejita que porta a la panxa. Vosaltres feu que sigui quin sigi el resultat de la cursa sempre em senti com un guanyador. Sou realment increibles!!!

I al meu cosí ABEL dir-li que no es relaxi que en tres setmanes ens espera el nostre gran repte: LA MARATÓ DE BARCELONA!! i que l'estimo moltíssim.