CURSA DEL CORRIOL (SOLSONA)

SANTUARI DEL MIRACLE (SOLSONÈS)

Els Lluïsa/Toni i els Montse/Xavi compartim un cap de semana rural en el Solsonès (Lleida), aprofitant l´avinentesa de la Cursa del Corriol. Ens acompanyen en Pere Carles i la Vicky, amics de tota la vida de la Lluïsa i en Toni, … i ara també nostres. Com que els quatre coneixen perfectament la Comarca, ens fan de “cicerone”, explicant-nos “aventures” personals (sobretot en Pere Carles, d´impagable personalitat i veritable pou de sorpreses. Possiblement, la única persona en el món capaç d´indignar-se amb TV3 per un comentari erroni sobre no-sé-qué d´unes construccions pre-romàniques a Catalunya …) la idiosincràcia de la zona i , sobretot, portant-nos a llocs on poder menjar bé, a un preu saludable.

La nostra estada, aconsellats per la Lluïsa i en Toni, va ser al Santuari del Miracle, declarat Monument Històric Artístic a l´any 1980 i que està situat a caball entre Cardona i Solsona. Per la seva ubicació i bellesa és un lloc excepcional per visitar. El Miracle, amb històries místiques sobre aparicions de verges i una esglèsia barroca (s.XVIII) que disposa d´un retable que és considerat com una de les obres més importants del reinaxentisme català (s.XV), és un gran lloc per relaxar-se, ja sigui en familia o sol (el seu Monestir disposa d´habitacions individuals per poder meditar, estudiar… o el que faci falta… aixó si: sólo para hombres…).

Vem pernoctar en una Cel·la (així li diuen… En veritat és un apartament) de 3 habitacions , i una cuina menjador. Tot molt senzill, net i acollidor. Per la nit, el més absolut dels silencis.

http://http//www.santuarielmiracle.com/


















Crònica de la Cursa del Corriol, per Pere Carles, corredorsetpclot (…i fondista del Miracle)

“ Una nova sortida dels Corredorsetpclot. Aquest cop, el motiu del retrobament va ser la V Cursa Popular de Corriols a Solsona.

Pels que s’inicien en el món de les curses o pels més urbanites, la Cursa de Corriols té un recorregut amb un 80% de pistes forestals, amb els desnivells habituals que tenen aquests tipus de camins. Aquest any, per la coincidència d’altres curses més antigues i conegudes a la zona, va ser molt menys multitudinària que d’altres, caient la participació en un 40% i passant de 300 a 175 corredors.

O potser va ser el temps...

Durant la setmana, tot feia preveure que un front tempestuós travessaria Catalunya d’oest a est el dissabte, segons ens repetien els darrers dies a TV3, la nostra... Dit i fet! A la tarda del dissabte va caure una pluja curta però molt intensa al solsonés. Això va tenir dos efectes, un de bó com la baixada de les temperatures ( tots sabem que es corre millor si fa una mica de fresqueta… ) i un de dolent, les pistes forestals tenien trams més dignes de “Humor amarillo” que d’una cursa de muntanya. Trams super estrets on cada pas era una veritable prova d’equilibri. Les relliscades estaven a l’ordre del dia, i alguns dels corredors es van deixar el cul al fang. A més a més, per correr el mateix es requeria molt més d’esforç, ja que els peus es quedaven literalment “enganxats” al terra.

Cal destacar entre els milers de tolls que vem trepitjar a partir del Km 3, un que estava entre els kms 7 i 8 que feia un metre de llarg i uns 30 cms de fondaria . Quan vaig arribar, dos corredors que em precedien van parar en sec, pensant com podien travessar-lo, oportunitat que vaig aprofitar per fer un salt per mirar de tirar pel pret. Malauradament, vaig caure enmig d’aquell petit llac, deixant-me les bambes i altres parts de l’equipament en un estat bastant llastimós. Per si no hi havia prou, vem haver de superar en aquest mateix tram, un desnivell de mig metre cap amunt.

Destacaria també que, gràcies a la poca afluència d’atletes, es corria amb grans espais entre els participants, minimitzant d’aquesta manera les esquitxades d’aigua i fang que et feien d’altres corredors precedents.

Els resultats no van ser els esperats per la major part dels atletes, però tenint en compte les condicions de la ruta y que la gran majoria no anavem calçats adequadament per aquests tipus de pistes, ens podem considerar molt satisfets...

... i afortunats, ja que , en unes condicions molt espartanes hem acabat la carrera el 100% dels participants de l’ETP Clot (o sigui, 2), juntament amb els Fondistes del Miracle (2 més), que estrenavem equipació per la Cursa.

Els resultats van ser el lloc 142 per la Montse (Dorsal 171) quedant la sisèna de la seva categoria amb un temps de 1:03:58 i una mitja per km de 6:13 i el lloc 146 per la Lluïsa (Dorsal 58) quedant la cinquena de la seva categoria amb un temps de 1:05:43 i una mitja per km de 6:23. Si algú creu que no són bons temps, que faci un cop d´ull a la següent gràfica per mirar els desnivells ...

En Xavier Alfonso, de qui tots esperàvem un dels espectaculars temps als que ja ens té acostumats no va poder participar per motius familiars (res de dolent, un inesperat canvi d´horari de partit del seu fill).

Cal felicitar aquest parell de valentes, la Lluïsa i la Montse, que amb la seva professionalitat, alegria i valentia, han deixat el pavelló dels Corredorsetpclot... encara més alt.

També felicitar la organització per una feina molt ben feta”.

Per finalitzar el nostre periple per la Catalunya Central, visitem el Centre geogràfic Catalunya, (...que sorprenentment no era Barcelona), situat a pocs kilómetres del Santuari del Miracle. Una “rosa dels vents” indica que ens trobem en aquest punt.

I així és com donem per acabat un cap de setmana curt però intens... en el que , a més de còrrer, hem voltat.