Tot just feia al voltant de 7 mesos que no competia en un
10mil. Estem parlant del mes de
Setembre en la Cursa de Poble Nou. Després van venir les triatlons, el famós viatge a Nova
York i coincidint amb
NY, la lesió de la
ròtula; d'Octubre a primers de Febrer, el calvari pel
gym
per recuperar-me de la lesió, però, per sort tot acaba tenint la seva
recompensa, i aquesta
va venir amb la possibilitat de participar en la Marató de Barcelona, a
pesar d'estar curt de preparació però amb un estat d'ànim pels
núvols veient l'evolució de la
ròtula. El resultat de la marató crec que més que acceptable (3h22).
Alegria
immensa de com va respondre el genoll i sobretot els dies posteriors on hem vaig recuperar rapidíssim
de l'esforç.
Però l'alegria encara va ser més immensa quan ahir, en els 10 de la Llagosta, vaig voler provar-me per saber en quin estat estava en una carrera ràpida i curta com son 10 qm's. Qui no ha fet mai aquesta cursa us diré que es caracteritza per ser una de les més ràpides del circuit.
Però l'alegria encara va ser més immensa quan ahir, en els 10 de la Llagosta, vaig voler provar-me per saber en quin estat estava en una carrera ràpida i curta com son 10 qm's. Qui no ha fet mai aquesta cursa us diré que es caracteritza per ser una de les més ràpides del circuit.
Dit i fet, hem vaig col.locar a la
línia de sortida amb l'únic pensament de sortir a donar el màxim i si en algun moment
havia d'afluixar doncs abaixar el ritme, però
volia fer un test de fins on
podia arribar.
Tret de sortida i primers 500m intentant esquivar gent per tal de situar-me en una posició prou còmode per tal de mantenir un ritme constant; Qm 1 en 3'42". Després van venir 2 qm's prou ràpids on sempre vaig mantenir el 3'40"(Qm2 i 3).
Sabia que aquell ritme no
l'aguantaria gaire més. I més sabent que del 3 al 4 la cursa
picava cap amunt els primers
400m. però encara va sortir prou bé i hem va sortir un
3'55". Del 4 al 8 els
passos es van anar mantenir sempre per sota del
3'57", a excepció del 8 on va ser el pitjor amb una marca de
4'05"(on era l'última rampa) abans d'encarar els darrers 2
qm's totalment plans. Ja
veia clar que
estaria al voltant del
39' baix.
Apretada de dents i decidit a aguantar ritmes. Les forces ja eren mínimes però encara hem vaig
trobar algunes(no ser d'on) per tal d'esprintar en l'últim
Qm(3'25")
i per sorpresa meva fer MMP.
Temps real: 38'18" (Millor marca personal)
Feia temps que anava buscant un sub39, però no va ser fins ahir que ho vaig aconseguir. És curiós que, a vegades, sense preparar específicament una distància, et trobes amb aquestes sorpreses.
Però l'alegría va ser encara més gran en la minicursa de la Laia. Distància de 400m per als del any 2006. Per sorpresa del pare i la mare, va mantenir un ritme constant tota l'estona fins els últims 100m on va començar a apretar amb les poques forces que li quedaven i SORPRESA! 2ª classificada!!! Quina alegria que va tenir en quan la van cridar per anar a recollir la copa. La futura generació de corredors etpclot apreten i molt!!!
Ara ja només estar esperant quan serà la propera cursa... i es que això del
córrer enganxa fins i tot als més petits!
Una abraçada per tots,
Marc
Hola, som corrercomodo.com, un nou web sobre running. Ens agradaria que ens donéssiu un email per poder-vos enviar flyers de descompte per comprar a la nostra botiga. Podeu contactar amb nosaltres a info@corrercomodo.com
ResponderEliminarMoltes gràcies!
Ho tindrem present, gràcies. De seguida us envio el mail.
Eliminar