Hervis Prague Half Marathon

01/04/2011. 10:00 hores. Praga. Dia ennubolat. No amenaça pluja. A l´avió hem coincidit amb els de Sportravel. Casualitats de la vida, coneixem al que porta el grup i aquest, molt amablement, s´ofereix a incloure´ns a l´autocar que els porta al seu hotel, que queda a prop del nostre. Comencem be. Ens estalviem la “turística” timada del taxi.

Deixem les coses a l´hotel i, despres de menjar, ens adrecem a la Fira del Corredor, situada a la vora del Riu Moldava, a la mateixa sortida de la carrera. No es res de l´altre món, però agraïm no trigar ni 5 minuts en recollir el dorsal i la samarreta (molt guapa, per cert).

La tarda la passem donant voltes per Praga. Mal fet perquè acabem “baldats”. Ens recollim aviat.

02/04/2011. 09:00 hores. Després de dormir més de 10 hores, esmorzem alegrement. Res de bollería. Torrades, entrepans de truita, bacon, suc de taronja, te… Sortim de l´hotel ja amb pantalons curts i samarreta de córrer. Fa calor. Potser massa. El centre de la ciutat s´omple d´atletes que es dirigeixen a la sortida. La gent riu ara que pot.

Arribem a la Plaça Jana Palacha, en ple centre històric de Praga. Anem a deixar la bossa a l´area de serveis. Sorpresa, no hi ha cua per deixar-la. Veiem milers de cabines a disposició d´aquells corredors que volen buidar la bufeta o els intestins (… o les dues coses ). Tampoc aquí hi ha llargues cues. Tot esta perfectament organitzat. Aquests txecs semblen alemanys!!!

Anem cap a la zona de sortida, disposada per calaixos. Jo surto en el A, la Montse en el D. Els últims ho fan des de l´H. 9000 atletes nerviosos esperen el seu moment. Moltíssim public a la expectativa. Joves grups de música toquen sense parar…

2/04/2011. 12:00 hores. Es dona la sortida puntualment. Jo surto ràpid, la Montse no tant. Triga gairebe 5 minuts en passar per la línia de sortida. Durant 10 kilometres anem seguint el curs del riu en un entretingut trajecte, amb molt de públic animant. Fins a aquest moment el recorregut es totalment pla. Travesso en 36 minuts llargs el punt kilometric 10. La Montse ho fa en 1 hora. De moment, molt bé. Els 11 kilometres següents són una altra història. Tobogans, llambordes (adoquines), menys públic des dels 12 fins als 18,… i la calor que es deixa notar… El crono comença a pujar de forma alarmant.

El darrers 2 kilometres els penso fer a tope. M´enganyo. Ni tinc forces, ni el terreny ho permet. Fins als c… de les condemnades llambordes. Per sort, el public anima amb força. Un senyor que llegeix el nom de la meva ciutat a la samarreta em crida : Barça, Barça… Darrers 300 metres, crits, música, speakers, mes llambordes,… extasi total. Trenco el crono en uns treballats 1 hora 19 minuts 37 segons. La 70ª posicio es per mi. Cansat pero content.

Sense perdre el temps, agafo la bossa i vaig a buscar a la Montse. Em quedo en el 19. Fa molta calor. En 20 minuts, cauen (literalment) 3 persones davant meu. Se senten sirenes d´ambulàncies. Els de la Creu Roja corren més que molts atletes. La Montse arriba. Li falten dos kilometres i està molt cansada. No sense amor propi aconsegueix creuar la línia d´ arribada en una molt meritoria 4520ª posició. El temps, donades les circumstancies, é molt bó: 2 hores i 8 minuts.

La marca és el que menys importa. Ens quedem amb el increíble ambient de la prova, amb la gran organització, amb el suport d´un públic de mes de 50 paisos, amb la música, i amb l´atmosfera d´una ciutat mágica com és Praga.

2/04/2011. 15:00 hores. Camí de l ´hotel, ens recordem que tenim un fill que tenia un partit, així que truquem al seu entrenador. Perfecte. Han guanyat 6 a 1, el nen ha jugat molt bé i ha marcat dos gols. Passejem sense rumb per la ciutat. La Montse es queixa reiteradament del seu turmell. De forma imprudent, s´ha posat unes botes per caminar per Praga… Antes muerta que sencilla!!!

Per la nit, quedem per sopar amb els d´Sportravel. D´entrada, ens serveixen un Madrid 0 Sporting 1. Despres dels ñoquis, les postres: Vilareal 0 Barça 1. Campions de lliga.

Mitja Marato, Praga, autocar gratis, el nen guanya, el Barça a 8 punts. Com deia aquell... La vida puede ser maravillosa!!!

3/04/2011. Sembla mentida, pero fa mes calor que ahir. Màniga curta i cara vermella. Comprem té i bombons. Bebem una copa de vi a 1 euro a la vora del riu, amb vistes al Pont de Carlos.

A les 17:00 hores anem de tornada. El nostre amic d´Sportravel , ens torna a “colar” en el seu autocar de camí cap a l´aeroport. Això s´acaba… Per curar l´ansietat del moment, pensem en la propera: Amsterdam a l´octubre?

Xavi