10 km de LA LLAGOSTA (7/4/13)

Tot just feia al voltant de 7 mesos que no competia en un 10mil. Estem parlant del mes de Setembre en la Cursa de Poble Nou. Després van venir les triatlons, el famós viatge a Nova York i coincidint amb NY, la lesió de la ròtula; d'Octubre a primers de Febrer, el calvari pel gym per recuperar-me de la lesió, però, per sort tot acaba tenint la seva recompensa, i aquesta va venir amb la possibilitat de participar en la Marató de Barcelona, a pesar d'estar curt de preparació però amb un estat d'ànim pels núvols veient l'evolució de la ròtula. El resultat de la marató crec que més que acceptable (3h22). Alegria immensa de com va respondre el genoll i sobretot els dies posteriors on hem vaig recuperar rapidíssim de l'esforç.

Però l'alegria encara va ser més immensa quan ahir, en els 10 de la Llagosta, vaig voler provar-me per saber en quin estat estava en una carrera ràpida i curta com son 10 qm's. Qui no ha fet mai aquesta cursa us diré que es caracteritza per ser una de les més ràpides del circuit. 

Dit i fet, hem vaig col.locar a la línia  de sortida amb l'únic pensament de sortir a donar el màxim i si en algun moment havia d'afluixar doncs abaixar el ritme, però volia fer un test de fins on podia arribar.

Tret de sortida i primers 500m intentant esquivar gent per tal de situar-me en una posició prou còmode per tal de mantenir un ritme constant; Qm 1 en 3'42". Després van venir 2 qm's prou ràpids on sempre vaig mantenir el 3'40"(Qm2 i 3).  

Sabia que aquell ritme no l'aguantaria gaire més. I més sabent que del 3 al 4 la cursa picava cap amunt els primers 400m. però encara va sortir prou bé i hem va sortir un 3'55". Del 4 al 8 els passos es van anar mantenir sempre per sota del 3'57", a excepció del 8 on va ser el pitjor amb una marca de 4'05"(on era l'última rampa) abans d'encarar els darrers 2 qm's totalment plans. Ja veia clar que estaria al voltant del 39' baix. Apretada de dents i decidit a aguantar ritmes. Les forces ja eren mínimes però encara hem vaig trobar algunes(no ser d'on) per tal d'esprintar en l'últim Qm(3'25") i per sorpresa meva fer MMP.

Temps real: 38'18" (Millor marca personal)

Feia temps que anava buscant un sub39, però no va ser fins ahir que ho vaig aconseguir. És curiós que, a vegades, sense preparar específicament una distància, et trobes amb aquestes sorpreses.

Però l'alegría va ser encara més gran en la minicursa de la Laia. Distància de 400m per als del any 2006. Per sorpresa del pare i la mare, va mantenir un ritme constant tota l'estona fins els últims 100m on va començar a apretar amb les poques forces que li quedaven i SORPRESA! 2ª classificada!!! Quina alegria que va tenir en quan la van cridar per anar a recollir la copa. La futura generació de corredors etpclot apreten i molt!!!

 

 

Ara ja només estar esperant quan serà la propera cursa... i es que això del córrer enganxa fins i tot als més petits!

Una abraçada per tots,
 

Marc