CRÓNICA DE LA MARATÓ DE BARCELONA

La Marató segons en Marc Lázaro:

“De bien nacidos es ser agradecidos”, doncs bé, primer de tot: Gràcies pel suport que ens heu donat!

Respecte a la marató, una més al sarró i… molt, però molt orgullós del que faig; ara bé, aquest cop (a poc menys d’1 setmana de finalitzar-la, encara no ser quines serán les conseqüéncies) crec que pagaré un peatge un pél car. Estar clar, i això ja ho sabíem que, còrrer una marató sense estar al 100% de les teves possibilitats, l’únic que et pot suposar són lesions i ara mateix Marc està lesiona’t(que no vol dir que estigui trenca’t del tot).

Fins la mitja marató, tot anava segons els càlculs plantejats (1h39 per acabar al voltant del 3h16-3h18), però a partir del 24 l’isquio va surgir de cop i vaig tenir que fer un canvi radical de ritme; vaig intentar semi portar-ho intentant modificant la trepitjada (caso error) ja que ara mateix tinc més danyat l’isquio que teóricament tenía sa i de rebot, els dos genolls sensiblement toca’ts. Va ser un xoc dur el veure’m al 24 a falta de 18 qm’s per acabar amb un canvi de plantejament. Es tractava d’arribar a meta fos com fos. Havía d’abandonar, havía de parar,… el més intel.ligent hagués sigut abandonar, però la marató té alló que diuen d’apassionant que el fa a l’hora un punt dramàtic. Han estat els 18 qm’s més durs que he fet mai, però al estar més mentalment prepara’t, vaig poder sobreviure.

No he analitzat la carrera, tampoc crec que sigui el moment. Només ser que el ritme era l’adequat i el mal muscular era qüestió de temps que sortís. Estic segur que si ara mateix tingués que fer la marató de nou, tornaría a sortir amb el mateix plantejament. Així que orgullós del que he fet.

Enhorabona al reste d’herois, tant els que han aconseguit l’objectiu personal com els que no, tots sou molt grans!

Ara seguiré descansant (hem ve molt de gust) i a mesura que vagi recuperant la musculatura, aniré plantejant nous reptes.

Una abraçada a tots,