Marc Lázaro : "després d'uns dies de recuperació de l'esforç a la triatló del diumenge passat, us faig arribar una extensa crónica del que va passar" :
6:30h – Una vegada arribat a boxes, hem poso a buscar la meva ubicació. No fa fred, però al ser encara de nit, mig adormit i uns primers nervis per col·locar-ho tot bé, fa que noti una mica de fred en tot el cos.
6:45h – Després d’haver col·locat tot per a les dues transicions, hem poso a comentar la jugada amb un dels triatletes del costat. I la primera sorpresa, he col·locat la bici al revés (com es nota que no sóc un expert en triatlons!) El company del costat m’ho fa veure i m’explica com ho haig de fer. Una de les coses que he vist en la triatló i m’encanta, es que la gent s’ajuda uns als altres, i rebre els consells del que ja n’han viscut més d’una d’aquestes et fa sentir-te més tranquil. Faig una revisió de si està tot correcte col·locat.
7:00h – Comprovo els cartells per situar l’entrada de la transició 1 i veure quin serà el camí que hauré de fer per arribar on tinc la bici, després faig el mateix per la sortida de la transició 2 i començar el sector runner. Per acabar de tenir-ho tot ben lliga’t, pregunto a una noia de l’organització. Ja ho tinc tot clar. Torno a fer una altre revisió de que ho tinc tot ben col·locat.
7:10h – Em trobo amb els altres components de Cronos que també fan la triatló Olímpica; comentem la jugada i decidim anar a veure la sortida. Abans però al passar per on tinc la bici, faig la darrera mirada per si estar tot correcte (s’ha de ser molt “gamarús” per fer tantes comprovacions, o potser són nervis?)
7:30h – Arribo al pont tot just davant d’on s’ha de fer les sortides de la part de natació. I la primera sorpresa: “Però si estant movent l’ubicació de la sortida i les “bolles””?! El mar està força pica’t i comencem a sentir que per seguretat l’organització ha decidit moure la sortida passat l’espigó i per tant retallar la distància a uns 1200 metres. Tot això fa posar-nos més nerviosos; veure que el mar no estar gens tranquil i que l’organització fa canvis d’última hora no genera tranquil·litat pels que no som gaire experts en la matèria.
8:12h – Amb 2 minuts de retràs, surten els d’elit (però quines màquines!),la primera cosa que veig es que no van direcció a la primera bolla, van direcció a contracorrent! Un del costat m’explica que ho fan així perquè uns metres més enllà giraran de cop direcció cap a la bolla i serà més fàcil; la sorpresa es veure la sortida 2 minuts més tard dels federats, formant 2 grups, els primers que segueixen la direcció dels d’elit i un altre grupet que va directes a la bolla. Error, ja que als pocs metres van tenir que fer un canvi de direcció perquè el mar els estava portant en direcció errònia de la bolla.
8:20h – Decideixo recollir-me cap al cotxe i descansar/relaxar-me escoltant la carrera de F1.
9:00h – Toca posar-se el neoprè; els nervis ja són totals i hem comença a passar pel cap què faig allí. Tot just arriba la família i et dóna una alegria veure’ls allí. Ja ho tenim tot, cap a la platja a escalfar una mica.
9:40h – Sortida de la onada nº4!!! Cops, braços per aquí, cames per allà, quin jaleo; amb el mar pica’t no aconsegueixo veure en cap moment la primera bolla, però vaig molt tranquil i seguint l’estela d’un altre triatleta; la primera part de l’aigua és la més difícil perquè estem anant a contracorrent i és la que més desgast estem fent, però hem noto força sencer i segueixo avançant. Per fi, primera bolla i cops per avançar cap a la 2ª bolla; el ritme noto que ha augmentat i hem segueixo guiant per triatletes que tinc pel voltant; per fi la segona bolla i ara ja toca direcció a la platja; primer pensament (a pesar de ser la part més complicada tal com està el mar, l’estic realitzant força sencer, sense haver para’t en cap moment i això m’anima a seguir cap endavant). Per fi la platja i aquí hem de lluitar amb l’última onada que com si fóssim croquetes ens engoleix a més d’un, però ja tinc peu a la sorra. Temps 1er sector fins al 1er control de pas: 28’26”
10:08h – Fora neoprè, i hem col·loco casc + ulleres, dorsal + sabates bici i cap al segon sector. Aquí vaig portar un ritme mig d’uns 31/33 Km/h. Hem vaig notar molt còmode tota l’estona, inclús regulant sabent que encara faltava la part de córrer. Amb diferència, el sector més perillós per la quantitat de bicis que anàvem fent el circuit i sent 4 voltes. Al final sorpresa un xic decepcionant pel temps de la bici ja que sincerament crec que n’hauria d’haver fet uns 2 minutets menys. Temps 2on sector fins el 2on control de pas: 1h14’32”.
11:22h – Deixo la bici i hem calço les bambes de córrer; ara toca la part que més domines; però les cames comencen a passar factura i això ho pagaré en algun moment. Primers 2/3 qm’s amb un ritme constant de 4’25-4’35 el qm, però van passant els qm’s i començo a notar que en qualssevol moment els 2 quàdriceps s’hem pujaran i hauré de parar; però aconsegueixo mantenir la musculatura en tensió però sense arribar al dramàtic moment, penalitzant en el ritme de pas dels següents qm’s; les forces ja són mínimes però segueixo avançant autèntics cadàvers.
Últim qm, començo a emocionar-me; ja ho tens Marc, has aconseguit el repte de la triatló olímpica; sense adonar-me, he apretat l’últim qm. Veig als amics, a la família, tots criden. Es forma un passadís amb una catifa blava dels últims 100 metres; brutal, aixeco braços, somric, he guanyat! Us asseguro... que he guanyat! Temps 3er sector: 44’46”
Temps final: 2h33’40” Posició: 1000 de 2200
Estic molt content, un altre repte aconseguit. Crec que la preparació que s’ha de tenir per afrontar una triatló és molt alta. Però amb constància s’aconsegueixen les coses. Mirant-ho en fred, vaig penalitzar massa en bici i en el sector de córrer que esperava fer un sub42. Però això ja és passat i ara toca disfrutar-ho.
Els propers dies, penso descansar una mica per recuperar-me bé, i afrontar un Novembre focalitzat en curses de 10 i probablement acabar el 27 nov amb la mitja de Tarragona.
Marc Lázaro
No hay comentarios:
Publicar un comentario