MITJA MARATÓ DE VILANOVA

 

Hola companys, us passo la crónica de la mitja marató de Vilanova que vaig córrer el Diumenge. Us passo algunes fotos, que són de poca qualitat, ja que estan extretes d'una filmació, però alguna cosa es pot fer.

"El passat Diumenge 16 de Desembre es va cel·lebrar la XXIV Mitja Marató de Vilanova, i joper segon any consecutiu hi vaig participar.

Es tracta d'una cursa molt ben organitzada, on la ciutat de Vilanova s'hi entrega al màxim. A les 10h dela matí s'iniciava la cursa, però l'ambient de cursa ja era palpable cap a les 9, hora a la  què, acompanyat amb la família, vaig arribar-hi jo.

Mentre recollia el dorsal, anava mirant el cel perquè hi havia uns núvols que refredàvem molt l'ambient i desitjava que marxesin per poder tenir un bon matí assolejat amb una temperatura ideal.
Els minuts anaven passant i quan faltàvem uns 20 minuts, el grup de percusió va començar a escalfar l'ambient! Realment genial i sensacional!!!

I a les 10 va començar la cursa, uns minuts abans per als atletes amb alguna discapacitat (per cert com admiro a aquests companys!!!). Jo anava mentalitzat a fer un bon temps i a baixar de l'hora i mitja, així que vaig fer un bon escalfament per començar la cursa a tope! I així va ser, vaig començar amb un fort ritme, a una mitja de 4'02 els primers 5 km. Quan veia el rellotge, jo mateix em deia "però on vas tan ràpid??? afluixa que al km 12 ja estaré ofegat!!"

Però les sensacions del cos eren boníssimes i vaig decidir intentar aguantar aquest ritme.  Del quilòmetre 5 al 7, és una de les parts més solitàries de la cursa, gairebé no hi ha gent pels carrers, però la veritat és que no se'm van fer gens pesat, ja que el bon ritme que portava i les sensacions del cos em feien estar molt motivat. 

Després del 8 al 10, passant pel port esportiu (admirant els vaixells particulars, Mare de Déu quin nivell!!!!) i el passeig marítim la gent t'animava amb força i la cursa seguia a un bon ritme, seguia entre els 4'05 i els 4'15 i les sensacions seguien sent molt bones. I així fins al km 15, on bé la part més aburrida de la cursa, 3km per una carretera comarcal d'anada i tornada, sense gent animant, per mi va ser l'estona més dura mentalment i físicament, les cames ja començaven a notar l'esforç i semblava que aquella carretera no acabava mai. Però per sort va arribar el km 18, i tornàvem a la ciutat de Vilanova amb gent animant. 

A partir d'aquí vaig fer un gran esforç per manteni el rítme a 4'10" però les ganes de fer una bona marca em van donar una gran empenta. Ia ixí fins a l´últim quilòmetres en pujada, on les cames ja gairebé no responien, però el poder escoltar els timbals del grups de perscusió i pensar que la familia m'estava esperant em va donar un gran xut d'energia que em va fer arribar a l'arribada amb un somriure a la boca.

Com m'agrada aquella sensació de veure a la familia aplaudint-te i animant-te quan arribes, per mi és un dels motius que fan que m'agradi tan aquest món del Running. I també, i permeteu-me que utilitzi aquest blog per  fer-ho,  vull agraïr al meu cosí (allà on estigui) l'energia i la força que cursa rere cursa em transmet a cada passa que faig.     

 T'ESTIMO ABEL!!!!!

Al final m'he oblidat de posar el temps final que vaig fer! Quin despiste!!  Temps: 1h27'38".  És la meva millor marca personal.

Paco